Vol. 114 Núm. 2 (2019): El turismo en España
Estudios

La ingeniería de la autonomía: catalanismo y tecnocracia en la Segunda República Española

PDF HTML
  • Jaume Valentines-Álvarez
Jaume Valentines-Álvarez
Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT) Universidade Nova de Lisboa (UNL)
DOI: https://doi.org/10.55509/ayer/114-2019-09

Publicado 15-06-2019

Palabras clave

  • ingeniería industrial,
  • profesión,
  • nacionalismo,
  • ideologías,
  • Cataluña

Cómo citar

Valentines-Álvarez, J. (2019). La ingeniería de la autonomía: catalanismo y tecnocracia en la Segunda República Española. Ayer. Revista De Historia Contemporánea, 114(2), 243–275. https://doi.org/10.55509/ayer/114-2019-09
Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-SinDerivadas 4.0.

Resumen

Este artículo analiza el papel político de la ingeniería industrial catalana en el contexto de la crisis económica de 1929 y la Segunda República Española. Los profesionales agrupados en torno de la Asociación de Ingenieros Industriales de Barcelona pensaron la autonomía catalana como una oportunidad clave para construir un proyecto nacional en el que las decisiones políticas fueran tuteladas por la eficacia y la competencia técnica. El amplio abanico de ideologías políticas de estos profesionales se desplegó antes de la Guerra Civil junto con el discurso de apoliticismo de las ciencias aplicadas.

PDF HTML

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

  1. Albert Balcells, Enric Pujol y Jordi Sabater: La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona, Proa, 1996.
  2. Albert Balcells: Història del nacionalisme català: dels orígens al nostre temps, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992.
  3. Albert Balcells: Rafael Campalans, socialisme català. Biografia i textos, Barcelona, l’Abadia de Montserrat, 1985.
  4. Albert Presas Puig: «Technoscientific Synergies between Germany and Spain in the Twentieth Century: Continuity Amid Radical Change», Technology and Culture, 51 (2010).
  5. Albert Ribas Massana: La Universitat Autònoma de Barcelona, 1933-1939, Barcelona, Edicions 62, 1976.
  6. Amy Sue Bix: Inventing Ourselves out of a Job? America’s Debate over ­Technological Unemployment, 1929-1981, Baltimore, Johns Hopkins University Press, 2000.
  7. Anousheh Karvar: «L’idéal technocratique des ingénieurs à l’épreuve de la construction de l’Etat: Maghreb, Machrek, Indochine au xxe siècle», Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée, 101-102 (2003).
  8. Anson Rabinbach: The Human Motor: Energy, Fatigue, and the Origins of Modernity, Nueva York, Basic Books, 1990.
  9. Antoine Picon: «French Engineers and Social Thought, 18-20th Centuries: An Archeology of Technocratic Ideals», History and Technology, 23, 3 (2007).
  10. Antoni Robert Robert: «Un Institut pel Desenvolupament i Millora de la Indústria», Tècnica, 58, 203 (1935).
  11. Antoni Roca Rosell y Vicent L. Salavert: «Catalanisme, valencianisme i ciència en el canvi de segle», en Joan Vernet y Ramon Parés (eds.): La ciència en la història dels Països Catalans, vol. III, Valencia, Institut d’Estudis Catalans-Universitat de València, 2009.
  12. Antoni Roca Rosell: «Ciencia y sociedad en la época de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)», en José Manuel Sánchez Ron (ed.): Ciencia y sociedad en España, Madrid, El Arquero-Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1988.
  13. Antoni Roca Rosell: «The Autonomous Industrial University of Barcelona (1933–1934?) and the Frustrated Expectations of Democracy in Pre-War Spain», en Ana Simões, Maria Paula Diogo y Kostas Gavroglu (eds.): Sciences in the Universities of Europe, Nineteenth and Twentieth Centuries. Academic Landscapes, Nueva York, Springer, 2015.
  14. Antonio Cañellas Mas (coord.): La tecnocracia hispánica. Ideas y proyecto político en Europa y América, Gijón, Trea, 2016.
  15. Benedict Anderson: Imagined Communities: Reflections on the Origins and Spread of Nationalism, Londres, Verso, 1983.
  16. Carles Pi Sunyer: L’aptitud econòmica de Catalunya, Barcelona, La Magrana, 1983.
  17. Carol E. Harrison y Ann Johnson (eds.): National Identity: The Role of Science and Technology, Chicago, University of Chicago Press, 2009.
  18. Carroll W. Pursell: «Government and Technology in the Great Depression», Technology and Culture, 20, 1 (1979).
  19. Chandra Mukerji: «The New Rome: Infrastructure and National Identity on the Canal du Midi», en Carol E. Harrison y Ann Johnson (eds.): National Identity: The Role of Science and Technology, Chicago, University of Chicago Press, 2009.
  20. Clare Mar-Molinero: «The Role of Language in Spanish Nation-Building», en Clare Mar-Molinero y Angel Smith (eds.): Nationalism and the Nation in the Iberian Peninsula: Competing and Conflicting Identities, Oxford, Berg, 1996.
  21. David Edgerton: Britain’s War Machine. Weapons, Resources and Experts in the Second World War, Nueva York, Oxford University Press, 2011.
  22. Eduardo González Calleja: La España de Primo de Rivera. La modernización autoritaria, 1923-1930, Madrid, Alianza Editorial, 2005.
  23. Edwin T. Lay­ton: The Revolt of the Engineers. Social Responsibility and the American Engineering Profession, Baltimore, Johns Hopkins University Press, 1986.
  24. Enric Ucelay-Da Cal: El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Barcelona, Edhasa, 2003.
  25. Enrique Fuentes Quintana: «Flores de Lemus en el Ministerio de Hacienda», en Enrique Fuentes Quintana (ed.): Economía y economistas españoles, vol. VI, Madrid, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 2001.
  26. Enrique Perdiguero, José Pardo-Tomás y Àlvar Martínez-Vidal: «Physicians as a Public for the Popularisation of Medicine in Interwar Catalonia: the Monografies Mèdiques Series», en Faidra Papanelopoulou, Agustí Nieto-Galan y Enrique Perdiguero (eds.): Popularizing Science and Technology in the European Periphery, 1800-2000, Aldershot, Ashgate, 2009.
  27. Eric Hobsbawm y Terence Ranger (eds.): La invención de la tradición, Barcelona, Crítica, 2002.
  28. Erik Swyngedou: Liquid Power: Water and Contested Modernities in Spain, 1898-2010, Cambridge, MIT Press, 2015.
  29. Ferran Archilés e Ismael Saz (eds.): Naciones y estado. La cuestión española, Valencia, Universitat de València, 2014.
  30. Francesc Artal et al.: El pensament econòmic català durant la República i la Guerra, 1931-1939, Barcelona, Edicions 62, 1976.
  31. Francesc Roca Rosell: Política urbana i pensament econòmic. Barcelona, 1901-1939, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 1977.
  32. Frank Fischer: Technocracy and the Politics of Expertise, Londres, Sage, 1990.
  33. Jaume Sobrequés Callicó: Els arxius per a la història del nacionalisme català, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982.
  34. Jaume Valentines-Álvarez: «Tecnologías para sobrevivir la violencia total, 1936-1945. Tragedia de refugios antiaéreos en tres actos, prólogo y cuadro final», en Ana Sofia Ferreira, João Madeira y Pau Casanellas (eds.): Violência política no século xx. Um balanço, Lisboa, Instituto de História Contemporânea, 2017.
  35. Jaume Valentines-Álvarez: «The Quest for the Technological Soul of a Nation: The Catalan Forge and the Display of Politics (1914-1939)», en Elena Canadelli, Marco Beretta y Laura Ronzon (eds.): Behind the Exhibit: Displaying Science and Technology at World’s Fairs and Museums in the Twentieth Century, Washington DC, Smithsonian Institution Scholarly Press, 2019.
  36. Jaume Valentines-Álvarez: Tecnocràcia i catalanisme tècnic a Catalunya als anys 1930. Els enginyers industrials, de l’organització del taller a la racionalització de l’estat, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Catalunya, 2012.
  37. Joan-Lluís Marfany: La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els seus inicis, Barcelona, Empúries, 1995.
  38. Joaquim M. Puigvert Solà: Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics, Barcelona, l’Abadia de Montserrat, 2008.
  39. John M. Jordan: Machine-Age Ideology: Social Engineering and American Liberalism, 1911-1939, Chapell Hill, University of North Carolina Press, 1994.
  40. Jordi Casassas (coord.): Els intel·lectuals i el poder a Catalunya: materials per a un assaig d’història cultural del món català contemporani (1808-1975), Barcelona, Pòrtic, 1999.
  41. Josep I. Mirabet: «Editorial. Comentari sobre els “Comentaris” de la tecnocràcia», Tècnica, 56, 175 (1933).
  42. Josep I. Mirabet: «Editorial. La crisi industrial», Tècnica, 56, 174 (1933).
  43. Josep M. Tallada: Demografia de Catalunya, Barcelona, Museu Social, 1918.
  44. Josep M. Tallada: L’organització econòmica a la Rússia soviètica, Barcelona, Lliga Catalana, 1935.
  45. Josep Termes: Història del catalanisme fins el 1923, Barcelona, Pòrtic, 2000.
  46. Juan Luis Pan-Montojo: Apostolado, profesión y tecnología. Una historia de los ingenieros agrónomos en España, Madrid, Asociación Nacional de Ingenieros Agrónomos, 2005.
  47. Ken Alder: Engineering the Revolution: Arms and Enlightenment in France, 1763-1815, Princeton, Princeton University Press, 1997.
  48. Konstantinos Chatzis (ed.): History and Technology, 23, 3 (2007).
  49. Lino Camprubí: Engineers and the Making of the Francoist Regime, Cambridge, MIT Press, 2014.
  50. Lluís Creus Vidal: «La indústria hidroelèctrica italiana», Tècnica, 58, 193 (1935).
  51. Lluís Creus Vidal: «Possibilitats de nous aprofitaments hidroelèctrics a Catalunya», Tècnica, 57, 190-191 (1934).
  52. Lluís Creus Vidal: Visió econòmica de Catalunya. Riquesa antiga i actual, i possibilitats econòmiques de Catalunya. Inventari i noves estadístiques. Aportació de plans de conjunt en economia catalana, Barcelona, Llibreria Catalonia, 1934.
  53. Manel Risques (dir.): Història de la Catalunya contemporània, Barcelona, Pòrtic, 1999.
  54. Manuel Tuñón de Lara: La Segunda República, México DF, Siglo XXI, 1976.
  55. Maria Malatesta (ed.): Society and the Professions in Italy, 1860-1914, Cambridge, Cambridge University Press, 1995.
  56. Maurici Carrió: «La CAIRN», Economia. Butlletí mensual del Departament d’Economia, 2 (1937).
  57. Miquel Coll Alentorn et al.: Quatre enginyers industrials per a la història: Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra i Poch, Rafael Campanals i Puig, i Josep Serrat i Bonastre, Barcelona, Associació/Col·legi d’ Enginyers Industrials de Catalunya-La Llar del Llibre, 1989.
  58. Narcís Xifra: «Homenatge a un company. Narcís Xifra i Masmitjà», Tècnica, 54, 161 (1932).
  59. Néstor Herran y Xavier Roqué (eds.): La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939-1975, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.
  60. Nicolau M. Rubió Tudurí y Santiago Rubió Tudurí: El pla de distribució en zones del territori català (Regional Planning), Barcelona, Impremta de la Casa de Caritat, 1932.
  61. Oliver Hochadel y Agustí Nieto-Galan (eds.): Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 1888-1929, Nueva York, Routledge.
  62. Patricio Palomar Collado: «La organización corporativa y los ingenieros», Técnica, 51, 120 (1928).
  63. Peter Meiksins y Chris Smith: «Engineers and Convergence», en Peter Meiksins y Chris Smith (eds.): Engineering Labour: Technical Workers in Comparative Perspective, Londres, Verso, 1996.
  64. Pierre Vilar: Catalunya dins l’Espanya moderna. Recerques sobre els fonaments de les estructures nacionals, vol. I, Barcelona, Edicions 62, 1964.
  65. Rafael Campalans: Política vol dir pedagogia, Barcelona, Biblioteca d’Estudis Socials, 1933.
  66. Ramon Garrabou: Enginyers industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya, Barcelona, L’Avenç, 1982.
  67. Ramon Graus Rovira: Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929, tesis doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya, 2012.
  68. rancisco Villacorta Baños: La regeneración técnica. La Junta de Pensiones de Ingenieros y Obreros en el Extranjero, 1910-1936, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2013.
  69. Ricard Vinyes: «La “norma” republicana, el darrer projecte de la utopía liberal», en Carles Pi Sunyer: L’aptitud econòmica de Catalunya, Barcelona, La Magrana, 1983.
  70. Robert A. Buchanan: The Engineers: A History of Engineering Profession in Britain, 1750-1914, Londres, Jessica Kingsley, 1989.
  71. Robert D. Putnam: «Elite Transformation in Advanced Industrial Societies: An Empirical Assessment of the Theory of Technocracy», Comparative Political Studies, 10, 3 (1977).
  72. Ronald Kline: «Construing “Technology” as “Applied Science”: Public Rhetoric of Scientists and Engineers in the United States, 1880-1945», Isis, 86, 2 (1995).
  73. Ronald R. Kline: «From Progressivism to Engineering Studies: Edwin T. Layton’s The Revolt of the Engineers», Technology and Culture, 49, 4 (2008).
  74. Santiago Rubió Tudurí: «El pla de distribució en zones del territori català», Catalunya municipal. Butlletí de la Federació de Municipis Catalans, 1, 8-10 (1934).
  75. Santos Casado de Otaola: Naturaleza patria. Ciencia y sentimiento de la naturaleza en la España del regeneracionismo, Madrid, Marcial Pons, 2010.
  76. Stephen Jacobson: Catalonia’s Advocates: Lawyers, Society and Politics in Barcelona, 1759-1900, Chapel Hill, University of North Carolina Press, 2009.
  77. Theodore Porter: Trust in Numbers. The Pursuit of Objectivity in Science and Public Life, Princeton, Princeton University Press, 1995.
  78. Tiago Saraiva y M. Norton Wise: «Autarky/Autarchy: Genetics, Food Production, and the Building of Fascism», Historical Studies in the Natural Sciences, 40, 4 (2010).
  79. William Elmus Akin: Technocracy and the American Dream. The ­Technocrat Movement, 1900-1941, Berkeley-Londres, University of California Press, 1977.
  80. Xavier Ferré Trill: «Estanislau Ruiz i Ponsetí: sindicalisme i política», Revista de Menorca, 2 (1993).
  81. Xosé M. Núñez Seixas: «La(s) lengua(s) de la nación», en Javier Moreno Luzón y Xosé M. Núñez Seixas (eds.): Ser españoles. Imaginarios nacionalistas en el siglo xx, Barcelona, RBA, 2013.
  82. Yiannis Antoniou, Michalis Assimakopoulos y Konstantinos Chatzis: «The National Identity of Inter-War Greek Engineers: Elitism, Rationalization, Tech­nocracy, and Reactionary Modernism», History and Technology, 23, 3 (2007).