Vol. 107 No. 3 (2017): La historia reciente en la Argentina: problemas de definición y temas de debate
Estudios

¿Desnaturalizados rabassers? La rabassa morta catalana antes de la filoxera

Samuel Garrido
Universitat Jaume I

Published 2017-09-15

Keywords

  • aparcería,
  • rabassa morta,
  • contratos agrarios,
  • viticultura,
  • Cataluña

How to Cite

Garrido, S. (2017). ¿Desnaturalizados rabassers? La rabassa morta catalana antes de la filoxera. Ayer. Revista De Historia Contemporánea, 107(3), 155–182. https://doi.org/10.55509/ayer/107-2017-07

Abstract

La rabassa morta catalana fue uno de los muchos contratos de aparcería con indemnización por mejoras que se utilizaron en Europa antes de la Segunda Guerra Mundial para crear y cultivar viñedos. La visión predominante mantiene que su presencia tuvo fuertes repercusiones sobre el moderno desarrollo económico catalán y que ello fue compatible con el hecho de que, entre finales del siglo xviii y principios del siglo xx, los rabassers fuesen perdiendo estabilidad y derechos. Respecto a lo segundo, este artículo defiende que la situación no evolucionó de manera tan desfavorable para los cultivadores como suele creerse.

Downloads

Download data is not yet available.

References

  1. Albert Balcells: El problema agrari a Catalunya, 1890-1936: la qüestió rabassaire, Barcelona, Nova Terra, 1968.
  2. Belén Moreno: La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle xviii, Barcelona, Fundació Noguera, 1995.
  3. Benjamí Jané: «Causes econòmico-jurídiques de la crisi del règim agrari al Penedès», en Conferències sobre varietats comarcals del dret civil català, Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència, 1934.
  4. Elisa Badosa: Explotació agrícola i contractes de conreu (1670-1840), Barcelona, Virgili & Pagès, 1985.
  5. Emili Giralt: «El conflicto rabassaire y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936», Revista de Trabajo, 3 (1964).
  6. Emili Giralt: «Tradició i innovació en l’agricultura del segle xix», en Jordi Nadal (ed.): Història econòmica de la Catalunya contemporània, vol. II, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1990.
  7. Francisco Hostench: «La rabassa morta y la costumbre para su interpretación», Revista General de Legislación y Jurisprudencia, 73, 144 (1924).
  8. Instituto Agrícola Catalán de San Isidro: La rabassa morta, Barcelona, 1923.
  9. Instituto de Reformas Sociales: La rabassa morta y su reforma, Madrid, Minuesa, 1923.
  10. Jaume Plans: «Model d’estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages», en Els paisatges de la vinya, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2003.
  11. Jordi Planas y Francesc Valls: «¿Por qué fracasaban las cooperativas?», Investigaciones de Historia Económica, 7 (2011).
  12. Jordi Pomés: La Unió de Rabassaires, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2000.
  13. Josep Colomé y Francesc Valls: «La viticultura catalana durant la primera meitat del segle xix», Recerques, 30 (1994).
  14. Josep Colomé: «Associacionisme i conflictivitat social agraria en la segona meitat del segle xix», en Emili Giralt (ed.): Història agraria dels Països Catalans, vol. 4, Barcelona, Fundació Catalana per a la Recerca.
  15. Josep Colomé: «L’ofensiva dels propietaris contra el contracte de rabassa morta a la comarca del Penedè», Recerques, 67 (2013).
  16. Josep Colomé: «Las formas tradicionales de protesta en las zonas vitícolas catalanas durante la segunda mitad del siglo xix», Noticiario de Historia Agraria, 13 (1997).
  17. Josep Colomé: «Les formes d’accés a la terra a la comarca de l’Alt Penedès durant el segle xix: el contracte de rabassa morta i l’expansió vitivinícola», Estudis d’Història Agrària, 9 (1990).
  18. Josep Maria Torras: «Evolución de las cláusulas de los contratos de rabassa morta en una propiedad de la comarca de Anoia», Hispania, 26 (1976).
  19. Josep Querol: «La vinya al Baix Penedès a partir dels contractes de rabassa morta, 1750-1800», en Ramón Arnabat (ed.): Els moviments socials al Penedès, Vilafranca, Institut d’Estudis Penedesencs, 2001.
  20. Juan Carmona y James Simpson: «A l’entorn de la qüestió agrària catalana: el contracte de rabassa morta i els canvis en la viticultura, 1890-1929», Recerques. Història, economia i cultura, 38 (1999).
  21. Juan Carmona y James Simpson: «A l’entorn de la qüestió agrària catalana: el contracte de rabassa morta i els canvis en la viticultura», Recerques, 38 (1999).
  22. Juan Carmona y James Simpson: «Explaining Contract Choice: Vertical Coordination, Sharecropping, and Wine in Europe, 1850-1950», Economic History Review, 63, 3 (2012).
  23. Juan Carmona y James Simpson: «The rabassa morta in Catalan Viticulture: The Rise and Decline of a Long-Term Sharecropping Contract», Journal of Economic History, 59, 2 (1999).
  24. Llorenç Ferrer et al.: Vinya, fil·loxera, propietat i demografia a la Catalunya Central, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1992.
  25. Llorenç Ferrer: «Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Cataluña Vieja (siglos xv-xix)», Historia Agraria, 62 (2014).
  26. Llorenç Ferrer: Pagesos, rabasaires i industrials a la Catalunya central (segles xviii i xix), Barcelona, Abadia de Montserrat, 1987.
  27. Marc Badia-Miró et al.: «The Grape Phylloxera Plague as a Natural Experiment: the Upkeep of Vineyards in Catalonia (Spain), 1858-1935», Australian Economic History Review, 50, 1 (2010).
  28. Marc Badia-Miró y Enric Tello: «Vine-Growing in Catalonia: the Main Agricultural Change Underlying the Earliest Industrialization in Mediterranean Europe», European Review of Economic History, 18, 2 (2014).
  29. María Ángeles Pérez Samper: «La Audiencia de Cataluña y la rabassa morta en el siglo xviii», en Johannes-Michael Scholz (ed.): Fallstudien zur spanischen und portugiesischen Justiz, Frankfurt, Kostermann, 1994.
  30. Pablo Benach: En defensa de la rabassa morta, Barcelona, Suárez, 1911.
  31. Pablo Cardellach: Jurisprudencia práctica, Barcelona, Magriñá, 1862.
  32. Pierre Vilar: «Historia de la viticultura mediterránea», en Crecimiento y desarrollo, Barcelona, Ariel, 1974.
  33. Pierre Vilar: Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. III, Barcelona, Edicions 62, 1975.
  34. Rosa Congost y Enric Saguer: «De contractes de rabassa morta a emfiteusis perpètues», en Josep Colomé et al. (eds.): Vinyes, vins i cooperativisme vitícola a Catalunya,>, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2015.
  35. Samuel Garrido: «Fixed-Rent Contracts and Investment Incentives. A Comparative Analysis of English Tenant Right», Explorations in Economic History, 48, 1 (2011).
  36. Samuel Garrido: «Sharecropping Was Sometimes Efficient. Sharecropping Contracts with Compensation for Improvements in European Viticulture», Economic History Review (2016) https:doi.org/10.1111/ehr.12386.
  37. Samuel Garrido: «The Surrendering of Land at Rents Below Marginal Product in Nineteenth-Century Valencia, Spain», Research in Economic History, 29 (2013).
  38. Sebastián Parés: «Contratación notarial agraria en el Alto Penedés durante el siglo xix», La Notaría, 16, 21 (1944).
  39. Sebastián Parés: «La rabassa morta», Revista de Derecho Privado, 130-1 (1924).
  40. Tráinn Eggerstsson: «The Evolution of Property Rights: The Strange Case of Iceland’s Health Records», International Journal of the Commons, 5, 1 (2011).
  41. Victorino Santamaría: «Estudios acerca del contrato de rabassa morta», La Notaría, 3 (1897).
  42. Victorino Santamaría: La rabassa morta y el desahucio aplicado a la misma, Vilafranca del Penedès, Comas, 1893.
  43. Yoram Barzel: Economic Analysis of Property Rights, Nueva York, Basic Books, 1997.