Publicado 07-07-2025
Palabras clave
- Liga Patriótica Española,
- Unión Monárquica Nacional,
- Mancomunitat de Catalunya,
- Extrema derecha,
- Nacionalismo español
Cómo citar
Derechos de autor 2025 Xavier Casals Meseguer, Josep Pich Mitjana

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-SinDerivadas 4.0.
Resumen
Este artículo analiza la creación simultánea de la Liga Patriótica Española (LPE) y la Unión Monárquica Nacional (UMN) en Barcelona entre fines de 1918 e inicios de 1919 y sus vínculos. La LPE fue un grupo nacionalista español apartidista violento y la UMN fue un partido de aristócratas partidarios de Alfonso XIII. Ambas organizaciones encarnaron la respuesta del españolismo más belicoso a la campaña que reclamaba autonomía para Cataluña. La UMN quiso controlar a la LPE para liderar el conjunto del españolismo y su proyecto fracasó, pero marcó el desarrollo posterior del españolismo barcelonés.
Descargas
Citas
- Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1920, Barcelona, Imprenta barcelonesa, 1919.
- Arévalo, Just: «Algunes reflexions sobre la revista Los Miserables (1913-1918) i altres capçaleres republicanes d’extrema Esquerra», Assaig de teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 21 (1999), pp. 395-409, https://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/167264/260653.
- Balcells, Albert: El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric, Barcelona, Parlament de Catalunya, 2010.
- Balcells, Albert; Pujol, Enric, y Sabater, Jordi: La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans-Edicions Proa, 1996.
- Bengoechea, Soledad: El locaut de Barcelona (1919-1920), Barcelona, Curial, 1998.
- Caballero Rodríguez, Juan: El separatista (Cómo se ha formado un alma en el catalanismo), Barcelona, Biblioteca de Montserrat, 1919.
- Calbet i Camarasa, Josep M.: «El coronel metge Pío Brezosa Tablares (1868-1939)», Gimbernat. Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 78 (2022), pp. 193-206, https://raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/401048.
- Canga-Argüelles Villalón, Manuel: Memoria de los trabajos llevados a cabo para la creación del Círculo del Ejército y de la Armada de Barcelona, Barcelona, s. e., 1918.
- Casals, Xavier, y Ucelay-Da Cal, Enric: El Fascio de Las Ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español, Barcelona, Pasado & Presente, 2023.
- Civantos Urrutia, Alejandro: «Semblanza de Fernando Pintado», https://www.cervantesvirtual.com/obra/fernando-pintado-zaragoza--toulouse-1960-semblanza-934382/.
- Ealham, Chris: La Lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto, 1898-1937, Madrid, Alianza Editorial, 2005.
- Esculies, Joan: «El nacionalismo radical catalán (1913-1923)», Spagna Contemporanea, 43 (2013), pp. 7-28.
- Esculies, Joan: «The Cradle of Catalan Separatism. White Collars in Barcelona during WWI», Studies on National Movements, 2 (2014), https://test.snm.nise.eu/index.php/studies/article/view/0205a. DOI: https://doi.org/10.21825/snm.85409
- Esculies, Joan: Via fora, lladres! El separatisme català i el teatre patriòtic, Barcelona, Edicions de 1984, 2014.
- Esculies, Joan: «La primera denúncia per aturar un Estatut d’Autonomia», Revista de Catalunya, 291 (2015), pp. 15-25.
- Francès, Josep M.: Memorias de un cero a la izquierda, México, Olímpo, 1962.
- González Calleja, Eduardo, y Rey Reguillo, Fernando del: La defensa armada contra la revolución. Una historia de las guardias cívicas en la España del siglo XX, Madrid, CSIC, 1995.
- Joaniquet, Aurelio: Alfonso Sala Argemí. Conde de Egara, Madrid, Espasa-Calpe, 1955.
- Lladonosa i Vall·llebrera, Manuel: «Catalanisme i reformisme social. El CADCI entre 1903 i 1923», L’Avenç, 164 (1992), pp. 38-39.
- Manonelles i Tarragó, Manuel: Conèixer i ésser coneguts! Josep Puig i Cadafalch i els orígens d’una diplomàcia de la Catalunya autònoma (1917-1923), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2022.
- Marcet, Xavier: «Unió Monàrquica Nacional», en Isidre Molas (ed.): Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, ICPS-Enciclopèdia Catalana, 2000, pp. 326-328.
- Molas Isidre: «Federació Democràtica Nacionalista (1919-1923)», Recerques. Història, economia, cultura, 4 (1974), pp. 137-153.
- Moliner Prada, Antoni: «Identitats compartides. Emmanuel Brousse i la Nacionalitat Catalana», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 28 (2017), pp. 401-439, https://doi.org/pt3c.
- Moreno Luzón, Javier: Romanones. Caciquismo y política liberal, Madrid, Alianza Editorial, 1998.
- Moreno Luzón, Javier: «De agravios, pactos y símbolos. El nacionalismo español ante la autonomía de Cataluña (1918-1919)», Ayer, 63 (2006), pp. 119-151, https://www.revistasmarcialpons.es/revistaayer/article/view/moreno-de-agravios-pactos-y-simbolos/2306.
- Nadal, Joaquim M. de: Memòries. Vuitanta anys de sinceritats i de silencis, Barcelona, Aedos, 1965.
- Oyón, José Luis: La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936, Barcelona, Ediciones del Serbal, 2008.
- Pestaña, Ángel: Terrorismo en Barcelona (memorias inéditas), Barcelona, Planeta, 1979.
- Pich Mitjana, Josep, y Martínez Fiol, David: «Manuel Brabo Portillo. Policía, espía y pistolero (1876-1919)», Vínculos de Historia, 8 (2019), pp. 387-408, https://vinculosdehistoria.com/index.php/vinculos/article/view/vdh_2019.08.20. DOI: https://doi.org/10.18239/vdh_2019.08.20
- Puy Juanico, Josep: Alfons Sala i Argemí. Industrial i polític, 1863-1945, Terrassa, Arxiu Tobella, 1983.
- Puy Juanico, Josep: «La Unión Monárquica Nacional frente al catalanismo de la Lliga, 1918-1923», Estudios de Historia Social, 28-29 (1984), pp. 467-473.
- Sans Orenga, Martí: Els treballadors mercantils del moviment obrer catalã, Barcelona, Pòrtic, 1975.
- Soldevilla, Fernando: El año político 1919, Madrid, Imprenta y encuadernación de Julio Cosano, 1920.
- Taibo II, Paco Ignacio: Que sean fuego las estrellas, Barcelona, Crítica, 2016.
- Ucelay-Da Cal, Enric: El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó y D’Ors a la conquista moral de España, Barcelona, Edhasa, 2003.
- Ucelay-Da Cal, Enric: «Entre el ejemplo italiano y el irlandés. La escisión generalizada de los nacionalismes hispanos, 1919-1923», Ayer, 63 (2006), pp. 75-118, https://www.revistasmarcialpons.es/revistaayer/article/view/ucelay-da-entre-el-ejemplo-italiano-y-el-irlandes/2305 .
- Ucelay-Da Cal, Enric: «La Diputació i la Mancomunitat, 1914-1923», en Borja de Riquer (dir.): Història de la Diputació de Barcelona, vol. 2, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2007, pp. 37-213.
- Ucelay-Da Cal, Enric: Breve historia del separatismo catalán, Barcelona, Ediciones B, 2018.
- Vilà, Josep María: La ciutat malalta, Barcelona, Casa del Llibre, 1956.
- Vilanova, Francesc: «Federació Monàrquica Autonomista», en Isidre Molas (ed.): Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, ICPS-Enciclopèdia Catalana, 2000, p. 105.