Publicado 10-04-2023
Palabras clave
- elites,
- siglo xix,
- Cataluña,
- historia financiera,
- historia empresarial
Cómo citar
Derechos de autor 2023 José Miguel Sanjuan

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-SinDerivadas 4.0.
Resumen
Barcelona fue conformándose durante el siglo xix como uno de los principales ejes económicos de España a medida que avanzaba un complejo proceso de industrialización y se desarrollaba una estrecha vinculación con las colonias. Esta transformación fue acompañada de la formación de una elite económica que impulsó fuertes vínculos con unas nuevas instituciones financieras convirtiéndose en uno de los puntales sociales y económicos de la ciudad. En este artículo se analizan los vínculos de esta elite económica con el sector bancario de la ciudad y su evolución en el largo plazo (1853-1919).
Descargas
Citas
- Alberdi Ramon, Casanovas Rafael: Martí-Codolar. Una obra de la burguesía, Barcelona, Obra Salesiana Martí-Codolar, 2001.
- Blasco-Martel, Yolanda: «La aparición del Banco de Barcelona, 1844-1848», Barcelona Quaderns d’Historia, 11 (2007), pp. 177-196.
- Blasco-Martel, Yolanda, y Plà, Lluisa: «Manuel Girona, El fundador de la Banca Moderna», Historia Social, 64 (2009), pp. 79-98.
- Blasco-Martel, Yolanda, y Rodrigo Alharilla, Martín: «Human capital and financial capital in the Atlantic space: from America to Catalonia, 1829-1855», Atlantic Studies, 12(4) (2015), pp. 1-19.
- Blasco-Martel, Yolanda, y Sudrià, Carles: El Banc de Barcelona 1844-1874. Història d’un banc d’emissió, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009.
- Blasco-Martel, Yolanda, y Sudrià, Carles: El Banc de Barcelona, 1874-1920. Decadència i fallida, Barcelona, Universidad de Barcelona, 2016.
- Cabana, Francesc: Bancs i banquers a Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1972.
- Cabana, Francesc: Caixes d’estalvi catalanes, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1999.
- Castañeda, Lluis, y Rodrigo Alharilla, Martín: «Los Vidal Quadras: familia y negocios, 1833-1871», Barcelona Quaderns d’Historia, 11 (2004), pp. 115-144.
- Domenech, Pascual: «L’epoca daurada dels prestadors de crèdit hipotecari informal. El cas d’Igualda durant la segona meitat del XIX», Estudis histórics i documents del Arxius de Protocols, 30 (2012), pp. 269-308.
- Domenech, Pere Pascual, y Sudrià, Carles: «Industrialización, desarrollo financiero y oferta monetaria en Barcelona a mediados del siglo XIX», Investigaciones de Historia Económica, 12 (2008), pp. 45-77.
- Fradera, Josep: Indústria i Mercat: Les bases comercials de la indústria catalana moderna (1814-1845), Barcelona, Crítica, 1987.
- Grandas Sagarra, Carme: Presencia de los indianos en Barcelona, Barcelona, Ambit Serveis editorials, 2012.
- Guitérrez-Poch, Miquel: «Redes en la génesis y desarrollo de un distrito papelero catalán: el caso de Capellades», Investigaciones de historia económica, 10 (2008), pp. 69-96.
- Jacobson, Stephen: «Francisco Fontanellas: el comerciante-banquero en la época del capitalismo romántico», Historia Social, 64 (2009), pp. 53-78.
- Jou i Andreu, David: Els sitgetans a Amèrica, Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1994.
- Landes, David S.: Dinastías, Barcelona, Crítica, 2006.
- McDonough, Gary: Las buenas familias de Barcelona, Barcelona, Ediciones Omega, 1989.
- Nadal Oller, Jordi: El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913, Barcelona, Ariel, 1975.
- Plà-Tolra, Lluisa: Els Girona. La gran burguesía catalana del segle XIX, Barcelona, Fundació Noguera, 2014.
- Rodrigo Alharilla, Martín: Los Marqueses de Comillas 1817-1925, Madrid, Editorial Lid, 2000.
- Rodrigo Alharilla, Martín. «Una saga de banqueros: la familia Vidal-Quadras», Historia Social, 64 (2009), pp. 99-119.
- Sainz de Medrano, Mateo: Los Güell. La pervivencia de un modo de ser, Barcelona, Estudi Gràfic Pedregosa, 2009.
- Sánchez Carrión, Jose María, «Talleres Nuevo Vulcano: un nombre, un espíritu y una historia para no olvidar», Barcelona quaderns d’história, 22 (2015), pp. 113-114.
- Sánchez, Alejandro: «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera catalana, 1797-1839», Revista de Historia Económica, 3 (2000), pp. 485-524.
- Sánchez, Alejandro: «Els fabricants d’indianes: orígens de la burgesia industrial barcelonina», Barcelona Quaderns d’Història, 17 (2011), p. 197.
- Sanjuan Marroquín, José Miguel: «El tráfico de esclavos y la elite barcelonesa. Los negocios de la casa Vidal Ribas» en Martín Rodrigo y Alharilla y Lizbeth J. Chaviano Pérez (eds.): Negreros y esclavos, Barcelona, Icaria, 2017, pp. 131-158.
- Sanjuan Marroquín, Jose Miguel: Las elites económicas barcelonesas 1714-1919, Programa de doctorado en Historia Económica Universidad de Barcelona, 2018.
- Sola, Angels: «Producció, inversió i especulació en la gran burguesia barcelonina del segle XIX. El cas dels germans Vidal i Nadal», Estudis histórics i documents del Arxius de Protocols 14 (1996), pp. 305-338.
- Sudrià, Carles: «Capitalistes i fabricants. El finançament de la industrialització catalana (1815-1866). Conferència inaugural del curs 1993-1994», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 5 (1994), pp. 29-40.
- Sudrià, Carles: «Comerç, finances i industria en els inicis de la industrialització catalana», Barcelona Quaderns d’Historia, 11 (2004), pp. 9-38.
- Vicencs Vives, Jaume: Industrials i polítics, Barcelona, Editorial Vicens Vives, 1958.