Publicado 15-12-2020
Palabras clave
- gremios,
- Matrícula de Mar,
- trabajo portuario,
- liberalismo,
- gente de mar
Cómo citar

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-SinDerivadas 4.0.
Resumen
Durante cuarenta años, los comerciantes de Barcelona trataron de acabar con los gremios de mareantes y la Matrícula de Mar, dos instituciones del Antiguo Régimen en las tareas de carga y descarga portuaria. Marineros y pescadores, organizados gremialmente, ofrecieron una tenaz resistencia que evitó durante décadas la aplicación de la normativa general de abolición del sistema gremial. Para ello contaron con la alianza imprescindible de las autoridades de marina. Este caso nos muestra muy claramente las dificultades surgidas en la definición de unas relaciones de trabajo estrictamente capitalistas y en la formulación de unos nuevos valores liberales respecto al trabajo.
Descargas
Citas
- Albert Carreras y César Yáñez: «El puerto en la era industrial: una síntesis histórica», en Joan Clavera et al.: Economía e historia del puerto de Barcelona. Tres Estudios, Madrid, Civitas-Port Autònom de Barcelona, 1992, pp. 81-157.
- Brendan von Briesen: Service-Sector Guilds and the Challenge of Liberalization: The Organization of Maritime-Cargo Handling in Barcelona, c. 1760-1840, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2017.
- Cristina Borderías y Cristina Carrasco: «Las mujeres y el trabajo: aproximaciones históricas, sociológicas y económicas», en Cristina Carrasco, Carmen Alemany y Cristina Borderías (eds.): Las mujeres y el trabajo, Barcelona, Icaria.
- Eduardo Ortega de la Torre: «En torno a los orígenes del movimiento obrero en Valencia: la huelga de los estibadores del Grao en noviembre de 1842 y sus antecedentes», Estudis D’Historia Contemporania Del Pais Valencia, 8 (1990).
- Enric García Domingo: El mundo del trabajo en la marina mercante española (1834-1914), Barcelona, Universitat Barcelona, 2017.
- Fernando Díez Rodríguez: Homo Faber: historia intelectual del trabajo, 1675-1945, Tres Cantos, Siglo XXI, 2014.
- Francesc Bonamusa y Joan Serrallonga: Del roig al groc: Barcelona, 1868-1871: quintes i epidèmies, Barcelona, L’Avenç, 1995.
- Francesc de P. Colldeforns: Historial de los gremios de mar de Barcelona, 1750-1865, Barcelona, s. e., 1951.
- Francesc-Andreu Martínez Gallego: Esperit d’associació: cooperativisme i mutualisme laics al País Valencià, 1834-1936, Valencia, Universitat de València, 2010.
- Genís Barnosell: Orígens del sindicalisme català, Vic, Eumo, 1999.
- Joan Alemany: El Port de Barcelona: història i actualitat, Barcelona, L’Avenç, 1984.
- Joan Alemany: El Port de Barcelona, Barcelona, Lunwerg-Port de Barcelona, 1998.
- Joan Giménez i Blasco: La Província Marítima de Mataró: Economia i conflictes socials, 1750-1870, Mataró, Fundació Iluro, 2013.
- Joaquim Llovet: «La Matrícula de Mar a Catalunya. El reclutament de la marineria al segle xviii», 50 L’Avenç, (1982).
- Joaquim Llovet: La Matrícula de Mar i la Província de Marina de Mataró al segle xviii, Barcelona, Rafael Dalmau, 1980.
- Jordi Ibarz y Juanjo Romero: «L’abolició de la matrícula de mar i les tasques de càrrega i descàrrega al port de Barcelona, 1868-1874», Barcelona Quaderns d’història, 15 (2009).
- José A. Piqueras y Enric Sebastià Domingo: Agiotistas, negreros y partisanos: dialéctica social en vísperas de la Revolución Gloriosa, Valencia, Alfons el Magnànim-Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1991.
- José Jiménez Guerrero: El reclutamiento militar en el siglo xix: las quintas en Málaga, 1837-1868, Málaga, Fundación Unicaja, 2001.
- José Manuel Vázquez Lijó: La Matrícula de Mar en la España del siglo xviii: registro, inspección y evolución de las clases de marinería y maestranza, Madrid, Ministerio de Defensa, 2007.
- José Marcelino Travieso: Nociones elementales de la ordenanza y legislación de las matrículas de mar: publicada en forma de diálogo, Madrid, F. Serra de Madirolas, 1851.
- Josep Benet y Casimir Martí: Barcelona a mitjan segle xix: el moviment obrer durant el Bienni Progressista, 1854-1856, Barcelona, Curial, 1976.
- Josep M. Sabaté i Bosch: El Gremi de Marejants: Societat Marítima i Protectora: una aproximació històrica, Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 1992.
- Karl Polanyi: La gran transformación: crítica del liberalismo económico, Madrid, La Piqueta, 1997.
- Laureà Figuerola: Estadística de Barcelona en 1849, Barcelona, Alta Fulla, 1993.
- Manuel Duran i Bas: La abertura del istmo de Suez y el puerto de Barcelona, Barcelona, Imprenta de Joaquin Bosch, 1858.
- Margarita Serna Vallejo: De los gremios de mareantes a las actuales cofradías pesqueras de Castro Urdiales, Colindres, Laredo y Santoña, Santander, Universidad de Cantabria, 2017. DOI: https://doi.org/10.22429/Euc2017.031
- María Jesús Maulla y Esperanza Frax: «Libertad de industria y comercio. El derecho de propiedad», Ayer, 34 (1999).
- Pablo López Calle: «La constitución del trabajo como mercancía: el caso español», Areas. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 31 (2012).
- Ramon Arnabat i Mata: «La Revolució Liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política», Barcelona Quaderns d’història, 10 (2004).
- Richard Biernacki: The Fabrication of Labor: Germany and Britain, 1640-1914, Berkeley, University of California Press, 1995. DOI: https://doi.org/10.1525/9780520377615