Vol. 107 Núm. 3 (2017): La historia reciente en la Argentina: problemas de definición y temas de debate
Estudios

¿Desnaturalizados rabassers? La rabassa morta catalana antes de la filoxera

Samuel Garrido
Universitat Jaume I

Publicado 15-09-2017

Palabras clave

  • aparcería,
  • rabassa morta,
  • contratos agrarios,
  • viticultura,
  • Cataluña

Cómo citar

Garrido, S. (2017). ¿Desnaturalizados rabassers? La rabassa morta catalana antes de la filoxera. Ayer. Revista De Historia Contemporánea, 107(3), 155–182. https://doi.org/10.55509/ayer/107-2017-07

Resumen

La rabassa morta catalana fue uno de los muchos contratos de aparcería con indemnización por mejoras que se utilizaron en Europa antes de la Segunda Guerra Mundial para crear y cultivar viñedos. La visión predominante mantiene que su presencia tuvo fuertes repercusiones sobre el moderno desarrollo económico catalán y que ello fue compatible con el hecho de que, entre finales del siglo xviii y principios del siglo xx, los rabassers fuesen perdiendo estabilidad y derechos. Respecto a lo segundo, este artículo defiende que la situación no evolucionó de manera tan desfavorable para los cultivadores como suele creerse.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

  1. Albert Balcells: El problema agrari a Catalunya, 1890-1936: la qüestió rabassaire, Barcelona, Nova Terra, 1968.
  2. Belén Moreno: La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle xviii, Barcelona, Fundació Noguera, 1995.
  3. Benjamí Jané: «Causes econòmico-jurídiques de la crisi del règim agrari al Penedès», en Conferències sobre varietats comarcals del dret civil català, Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència, 1934.
  4. Elisa Badosa: Explotació agrícola i contractes de conreu (1670-1840), Barcelona, Virgili & Pagès, 1985.
  5. Emili Giralt: «El conflicto rabassaire y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936», Revista de Trabajo, 3 (1964).
  6. Emili Giralt: «Tradició i innovació en l’agricultura del segle xix», en Jordi Nadal (ed.): Història econòmica de la Catalunya contemporània, vol. II, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1990.
  7. Francisco Hostench: «La rabassa morta y la costumbre para su interpretación», Revista General de Legislación y Jurisprudencia, 73, 144 (1924).
  8. Instituto Agrícola Catalán de San Isidro: La rabassa morta, Barcelona, 1923.
  9. Instituto de Reformas Sociales: La rabassa morta y su reforma, Madrid, Minuesa, 1923.
  10. Jaume Plans: «Model d’estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages», en Els paisatges de la vinya, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2003.
  11. Jordi Planas y Francesc Valls: «¿Por qué fracasaban las cooperativas?», Investigaciones de Historia Económica, 7 (2011).
  12. Jordi Pomés: La Unió de Rabassaires, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2000.
  13. Josep Colomé y Francesc Valls: «La viticultura catalana durant la primera meitat del segle xix», Recerques, 30 (1994).
  14. Josep Colomé: «Associacionisme i conflictivitat social agraria en la segona meitat del segle xix», en Emili Giralt (ed.): Història agraria dels Països Catalans, vol. 4, Barcelona, Fundació Catalana per a la Recerca.
  15. Josep Colomé: «L’ofensiva dels propietaris contra el contracte de rabassa morta a la comarca del Penedè», Recerques, 67 (2013).
  16. Josep Colomé: «Las formas tradicionales de protesta en las zonas vitícolas catalanas durante la segunda mitad del siglo xix», Noticiario de Historia Agraria, 13 (1997).
  17. Josep Colomé: «Les formes d’accés a la terra a la comarca de l’Alt Penedès durant el segle xix: el contracte de rabassa morta i l’expansió vitivinícola», Estudis d’Història Agrària, 9 (1990).
  18. Josep Maria Torras: «Evolución de las cláusulas de los contratos de rabassa morta en una propiedad de la comarca de Anoia», Hispania, 26 (1976).
  19. Josep Querol: «La vinya al Baix Penedès a partir dels contractes de rabassa morta, 1750-1800», en Ramón Arnabat (ed.): Els moviments socials al Penedès, Vilafranca, Institut d’Estudis Penedesencs, 2001.
  20. Juan Carmona y James Simpson: «A l’entorn de la qüestió agrària catalana: el contracte de rabassa morta i els canvis en la viticultura, 1890-1929», Recerques. Història, economia i cultura, 38 (1999).
  21. Juan Carmona y James Simpson: «A l’entorn de la qüestió agrària catalana: el contracte de rabassa morta i els canvis en la viticultura», Recerques, 38 (1999).
  22. Juan Carmona y James Simpson: «Explaining Contract Choice: Vertical Coordination, Sharecropping, and Wine in Europe, 1850-1950», Economic History Review, 63, 3 (2012).
  23. Juan Carmona y James Simpson: «The rabassa morta in Catalan Viticulture: The Rise and Decline of a Long-Term Sharecropping Contract», Journal of Economic History, 59, 2 (1999).
  24. Llorenç Ferrer et al.: Vinya, fil·loxera, propietat i demografia a la Catalunya Central, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1992.
  25. Llorenç Ferrer: «Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Cataluña Vieja (siglos xv-xix)», Historia Agraria, 62 (2014).
  26. Llorenç Ferrer: Pagesos, rabasaires i industrials a la Catalunya central (segles xviii i xix), Barcelona, Abadia de Montserrat, 1987.
  27. Marc Badia-Miró et al.: «The Grape Phylloxera Plague as a Natural Experiment: the Upkeep of Vineyards in Catalonia (Spain), 1858-1935», Australian Economic History Review, 50, 1 (2010).
  28. Marc Badia-Miró y Enric Tello: «Vine-Growing in Catalonia: the Main Agricultural Change Underlying the Earliest Industrialization in Mediterranean Europe», European Review of Economic History, 18, 2 (2014).
  29. María Ángeles Pérez Samper: «La Audiencia de Cataluña y la rabassa morta en el siglo xviii», en Johannes-Michael Scholz (ed.): Fallstudien zur spanischen und portugiesischen Justiz, Frankfurt, Kostermann, 1994.
  30. Pablo Benach: En defensa de la rabassa morta, Barcelona, Suárez, 1911.
  31. Pablo Cardellach: Jurisprudencia práctica, Barcelona, Magriñá, 1862.
  32. Pierre Vilar: «Historia de la viticultura mediterránea», en Crecimiento y desarrollo, Barcelona, Ariel, 1974.
  33. Pierre Vilar: Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. III, Barcelona, Edicions 62, 1975.
  34. Rosa Congost y Enric Saguer: «De contractes de rabassa morta a emfiteusis perpètues», en Josep Colomé et al. (eds.): Vinyes, vins i cooperativisme vitícola a Catalunya,>, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2015.
  35. Samuel Garrido: «Fixed-Rent Contracts and Investment Incentives. A Comparative Analysis of English Tenant Right», Explorations in Economic History, 48, 1 (2011).
  36. Samuel Garrido: «Sharecropping Was Sometimes Efficient. Sharecropping Contracts with Compensation for Improvements in European Viticulture», Economic History Review (2016) https:doi.org/10.1111/ehr.12386.
  37. Samuel Garrido: «The Surrendering of Land at Rents Below Marginal Product in Nineteenth-Century Valencia, Spain», Research in Economic History, 29 (2013).
  38. Sebastián Parés: «Contratación notarial agraria en el Alto Penedés durante el siglo xix», La Notaría, 16, 21 (1944).
  39. Sebastián Parés: «La rabassa morta», Revista de Derecho Privado, 130-1 (1924).
  40. Tráinn Eggerstsson: «The Evolution of Property Rights: The Strange Case of Iceland’s Health Records», International Journal of the Commons, 5, 1 (2011).
  41. Victorino Santamaría: «Estudios acerca del contrato de rabassa morta», La Notaría, 3 (1897).
  42. Victorino Santamaría: La rabassa morta y el desahucio aplicado a la misma, Vilafranca del Penedès, Comas, 1893.
  43. Yoram Barzel: Economic Analysis of Property Rights, Nueva York, Basic Books, 1997.